Avui no t’escric per a parlar de pau,
avui no són dies de mirar-se als ulls i callar.
S’obren ferides als camps dels vençuts.
Creixen els murs que ens separen a mi, de tu.

L’Horta de València tocada de mort,
1.000 anys d’història arrasats en segons.
Terra, treball, cultura, sentiments:
paraules mortes per la supèrbia del poder.

Però aquí creix la resistència,
la negació del seu oblit,
armats de raó i consciència,
alçant teixits de compromís.
Avui t’escric des de la nit,
encerclat per l’enemic,
convocat per la memòria
i disposat a no morir.

Solidari,
solidària.

Avui no t’escric per a parlar de pau,
avui no són dies de mirar-se als ulls i callar.
S’esperen tempestes al cel dels vençuts
i s’apuntalen els murs que ens separen a mi, de tu.

Les terres de l’Ebre tocades de mort,
pobles i comarques disposats a tot.
Aigua, treball, cultura, sentiments:
paraules mortes per la supèrbia del poder.

Però aquí creix la resistència,
la negació del seu oblit,
armats de raó i consciència,
creant teixits de compromís.
Avui t’escric des de la nit,
encerclat per l’enemic,
convocat per la memòria
i disposat a no morir.

Solidari,
solidària.